Ara és més fàcil saber quin percentatge d'empreses comunica eficaçment amb els seus professionals. S'ha perdut la por a respondre enquestes anònimes, i els mal anomenats “Empleats” -com odio aquesta paraula- prefereixen ser més transparents que abans.
Aquesta dada podria ser irrellevant, però en plena era del employee brand advocacy és del tot rellevant. Ho és perquè un CEO no pot exigir a la seva gent que actuï com a ambaixadors positius de l'empresa o de la seva marca (defensors de la marca) sense compartir abans informació clau. I tampoc sense permetre'ls un desenvolupament adequat de la seva marca personal.
Les empreses suspenen en comunicació interna
Fet, i amb suspens no em refereixo a compartir la informació que tothom puc veure en una web. Em refereixo a conèixer els objectius a mitjà termini de l'empresa i de les seves marques.
Només una 42% coneix els objectius de la companyia
La dada, extret d' un estudi de l' empresa Weber Shandwick recollit l' informe Employees Rising, sobre una base de 2.300 professionals que treballen en empreses de +500, és revelador.
El mateix estudi indica que el pitjor flux d'informació es produeix des del CEO cap avall (només un 17%) comparat amb el d' un supervisor immediat (31%).
La utopia del engaged employee entre el caos de la comunicació
A les empreses els sona a música celestial això de “engaged employee” (empleat actiu i compromès, portaveu natural de la companyia). Però en un context de comunicació deficient això és una utopia.
¿Com pot l'empresa esperar més participació activa de la seva gent en la construcció de la marca sense compartir la informació més bàsica sobre els objectius a mitjà termini de la mateixa?
I el que és pitjor, ¿Com pot l'empresa esperar més participació activa de la seva gent sense donar res a canvi?
Ajudar en el reforç de la marca personal
Fa pocs dia vaig escriure al blog de Soymimarca que el l'Employer branding (foment de la marca ocupadora per atraure talent extern) és una inversió sense retorn si abans no s'inverteix en qui ja està dins.
A les persones no se les reté, tampoc apén. Se' ls ha de crear el marc perquè puguin desenvolupar la seva marca personal. Amb informació, amb formació, amb programes mentoritzats, amb participació en la presa de decisions, amb signatura pròpia en mitjans de comunicació corporatius, tant interns com externs.
El costat humà del branding
Curiosament, la paraula branding (procés de construcció de marca) està més associada a elements icònics -la marca, el camp de significats, la comunicació interna, Publicitat, les relacions públiques, el manual d' estil…- que a persones. Error.
El branding té forçosament un component humà. Els autèntics transmissors de valors i de confiança estan dins.
Fa dos dies vaig anar a Micky Ribera, Conseller Delegat de Be[agència], que avui vendre marques és vendre fum. Al principi pot semblar xocant. Però té raó, les marques no s'han de vendre, han de confiar aquest rol en el màrqueting de productes i serveis. El paper de la marca no és vendre, és estendre ponts, és generar confiança, de tu a tu, humanitzant, connectant.
Per fer-ho, és imprescindible que flueixi la comunicació de qualitat des del CEO fins al becari. Així s'assegura que les accions potenciadores de employee engagement y employer branding són eficaços.
Subscriu-te al blog
A més de rebre cada mes les novetats en el teu email, prendre el llibre electrònic de forma gratuïta:
El millor de 2022 i tendències 2023 en Personal Branding
per Guillem Recolons
Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).
Soci de Soymimarca i Integra Personal Branding, Brand Director d' Omnia Branding, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting i Quifer Consultores.
Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.
El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.
Interessants reflexions, que ens ajuden a entendre l'evolució del management al segle XXI, que s' està centrant sobretot en el paper de l' empleat, ja que és l'únic actiu estratègic, que una empresa pot emmotllar al seu gust.
Veritable Joan, i afegiria que a més que l' empresa pot emmotllar al seu gust l' empleat, aquest també pot fer-ho amb l' empresa. I aquest crec que és el principal avenç. Gràcies tant per escriure!