Els titulars "clickbait" (molt soroll i poques nous) són el signe dels nous temps, així que vaig intentar aclarir a què es refereixen amb això "la trampa de la marca personal".
Aquí tens un resum d'un minut en vídeo:
Aquí pots escoltar la versió a Podcast a Tot deixa Marca , episodi 81, en iVoox, Apple Podcast i Spotify.
L'article de Dickinson es basa en una entrevista a l'escriptora especialista en branding i en disseny Debbie Millman. I per a mi conté grans encerts i grans errors, per això plantejo aquest post com una resposta oberta, sempre des de l'admiració que sento per ella.
Taula de continguts
"Les marques fabriquen el significat a través del consens; les persones s' han d' esforçar per crear el seu propi"
Aquí tinc el primer xoc amb Debbie Millman i amb el seu "trampa de la marca personal". Ella pensa que la marca personal es "fabrica" com si fos una marca comercial. Les persones no ens hem d'esforçar a fabricar, construir o crear res.
La marca personal és una empremta que deixem en nosaltres i en els altres. I és com l'energia, ni es construeix ni es destrueix: s' identifica, es transforma (si és el cas) i es projecta. I el resultat d'aquesta projecció serà diferent per a cada persona. D'això en vaig fer dues setmanes en "Les perspectives de la teva marca personal".
La part d' identificació és diagnòstica (On sóc), forma part de l'autoconeixement, la part de la transformació és estratègica (on vull arribar) i la part de la projecció pertany a la nostra visibilitat (com puc arribar).
Una marca com Apple es pot crear en un garatge. La marca personal no.
"Més que construir una marca personal, hauries de centrar-te a desenvolupar les teves capacitats, relacions i sentit de l' autenticitat"
Felicitacions, Debbie, has donat al clau, això és, en essència, marca personal, gestió de la nostra marca personal. O almenys una part. Repetir, si trobes un consultor o formador que parli de "construir la teva marca personal", fuig tan ràpid com puguis. La marca personal és molt més tangible que una marca corporativa, ja que es basa en elements que ja tenim, i que per això no hem de construir.
Veritable, potser el famós article de Tom Peters de 1997 "La marca et crida" ha quedat una cosa desfasada. Jo no soc una marca anomenada Guillem. Guillem deixa una marca en els altres. I és complexa, mai és igual per a tothom. Així ho veig jo i després de l'explosió digital així ho confirmo. I crec que no estic sol.
"No estem treballant, sinó curant l'experiència de nosaltres. No som professionals construint relacions, sinó influencers apel·lant als seguidors per obtenir likes i retweets"
Nova confusió, i gran. Aquí es ve a baix la idea de "la trampa de la marca personal". Treballem, construïm relacions, i a més compartim experiències i tractem d'influir. Debbie, entenc que potser no t'agraden els bloggers, les persones que publiquen contingut a les xarxes socials o els qui interactuen amb aquestes persones.
Però no hem deixat de treballar (pots creure'm), ni de construir relacions. L'únic que succeeix és que a més de construir relacions "a la vella usança", hem afegit altres mitjans, nous recursos, i hem adquirit la capacitat de comunicar de forma oberta. Això pot provocar una minva en la qualitat dels continguts? Naturalment, ara una nova competència que hem d'adquirir és separar el gra de la palla i identificar els continguts que tenen valor o la porqueria digital (La clickbait).
Conec diversos professionals als quals anomenes despectivament "influencers". I treballen 20 hores al dia 7 dies a la setmana i estan sumits en múltiples problemes. I el més important,: creen valor... ¿increïble, Veritat?
Ser una marca elimina la gloriosa humanitat de l'ésser humà. Et converteixes en una cosa fabricada.
Tornem a la càrrega, no ens convertim en coses, en productes ni en marques. La "cosificació de la marca personal" només es pot considerar si creem un personatge, un alter-ego, un "mini-jo".
Deixa que recorri a una idea que he expressat en més d'una ocasió en aquest blog:
No som marques, tampoc productes. Però les nostres accions i inaccions deixen marca en els altres. En el fons, tot deixa marca, el que fem, el que no, el que diem i el que tanquem.
Guillem Recolons
"Si ens quedem amb el terme marca personal almenys podem canviar la nostra comprensió per una cosa més humanitzadora que “Me Inc”"
La definició de Millman de marca personal és “diferenciació deliberada”.
Aquí podem consensuar bastant, Debbie. Al costat d'un grup de col·legues, pensem que el concepte de marca personal s'està malinterpretant. La teva malinterpretació no és l'única. Molts confonen la marca personal amb crear un personatge, d'altres amb la sobre-exposició en mitjans digitals...
Hem tractat de trobar una expressió alternativa a "marca personal", però fins ara no ho hem aconseguit. Ni tan sols hem aconseguit que es diferenciï correctament "gestió de marca personal" (marca personal, el procés) de "marca personal" (marca personal, el resultat).
M'agrada el de "diferenciació deliberada". Jo ho anomeno "diferència rellevant" perquè penso que hem de saber expressar què aportem (Valor, Rellevància) i com ho fem (Diferència, mètode...).
Em falta alguna cosa en les reflexions de Millman: Què passa amb la humanització de la marca corporativa?
L'article sobre el parany de la marca personal és molt extens, i en moltes coses estic d'acord. Hi ha una explicació sobre l'origen i la història de la marca molt ben filada (congrats, Debbie).
Fins i tot hi ha diversos consells del gran Guy Kawasaki sobre com gestionar la marca personal. No solucionaran la teva vida però cal tenir-los en compte.
Però hi ha una gran absència. Com a experta en marques, Millman ha oblidat el rol que podem tenir les persones en la humanització de les marques corporatives. Avui, Persones (Empresa) parlen amb persones (el mercat) en un diàleg ric i complex que no es pot deixar a un costat.
El nostre rol com a ambaixadors conscients de marca ha de formar part del branding actual. Tots els que estem al servei d'un projecte -propi o aliè- som els seus portaveus, o si ho prefereixes, els seus representants, els seus ambaixadors. Un cambrer/a representa la marca del restaurant i del xef davant d'un client. Si no entenem això, el branding no evolucionarà com nosaltres i quedarà ancorat al segle passat.
Concloent
Hi ha grans diferències entre la gestió d'una marca comercial i personal. Una marca personal no és, en la meva opinió, comparable a "crear, fabricar o construir" una marca corporativa, és una cosa que ja existeix, és allà, deixa empremta i cal identificar-la i aprendre a projectar-la per aportar valor.
I el futur de la marca personal no és l'autoconeixement, relacions o el sentit de l' autenticitat. Això és el present. El futur està en com aquesta autenticitat de la marca personal pot ajudar a humanitzar les marques comercials i aproximar-les més als seus clients.
Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).
Soci de Soymimarca i Integra Personal Branding, Brand Director d' Omnia Branding, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting i Quifer Consultores.
Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.
El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.
2 Reflexions sobre "Resposta a “No caiguis en el parany de la marca personal””
Ains, ains, Guillem, la de jocs de paraules que cal fer perquè les peces encaixin, el meu amic. A veure, jo subscric totalment un dels teus titulars: "Més que construir una marca personal, hauries de centrar-te a desenvolupar les teves capacitats, relacions i sentit de l' autenticitat". Pos'això, fes el segon i no el primer. Per a què llavors parlar de “marca personal” si no cal construir-la? Centrar-se en les nostres pròpies capacitats amb sentit d'autenticitat és una cosa que han fet sempre les bones persones que, a més, prenen decisions intel·ligents. I són autèntiques perquè busquen ser felices amb si mateixes, i no perquè busquin “deixar marca en els altres”. Tu mateix saps que això no es busca. Per això no cal “Construir” Res. Aquesta és la raó per la qual sempre he pensat que el terme “marca personal” és molt desafortunat. Suggereix el contrari al que tu recomanes. Perdó per donar la cara, però és amb carinyo i des del respecte. Una abraçada
Hola Amalio, si el rellegeixes, veuràs que anem alineats. No cal construir una marca ni buscar deixar marca, és inevitable deixar-la. El meu plantejament és descobrir-la (un procés d'autoconeixement i feedback) transformar-la -si fos necessari- en un procés estratègic i projectar-la. Amb l'expressió “marca personal” si se t'ocorre una alternativa, serà benvinguda, fa alguns anys que diversos col·legues anàvem buscant una.
En aquest post precisament adverteixo que la marca personal no és una cosa que s'hagi de fabricar o construir, això em sembla demencial i alguna cosa a la qual cal combatre.
Una abraçada!
Drets» tens dret a accedir, rectificar i suprimir dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional
Informació addicional» podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades personals a la meva pàgina web guillemrecolons.com
Ains, ains, Guillem, la de jocs de paraules que cal fer perquè les peces encaixin, el meu amic. A veure, jo subscric totalment un dels teus titulars: "Més que construir una marca personal, hauries de centrar-te a desenvolupar les teves capacitats, relacions i sentit de l' autenticitat". Pos'això, fes el segon i no el primer. Per a què llavors parlar de “marca personal” si no cal construir-la? Centrar-se en les nostres pròpies capacitats amb sentit d'autenticitat és una cosa que han fet sempre les bones persones que, a més, prenen decisions intel·ligents. I són autèntiques perquè busquen ser felices amb si mateixes, i no perquè busquin “deixar marca en els altres”. Tu mateix saps que això no es busca. Per això no cal “Construir” Res. Aquesta és la raó per la qual sempre he pensat que el terme “marca personal” és molt desafortunat. Suggereix el contrari al que tu recomanes. Perdó per donar la cara, però és amb carinyo i des del respecte. Una abraçada
Hola Amalio, si el rellegeixes, veuràs que anem alineats. No cal construir una marca ni buscar deixar marca, és inevitable deixar-la. El meu plantejament és descobrir-la (un procés d'autoconeixement i feedback) transformar-la -si fos necessari- en un procés estratègic i projectar-la. Amb l'expressió “marca personal” si se t'ocorre una alternativa, serà benvinguda, fa alguns anys que diversos col·legues anàvem buscant una.
En aquest post precisament adverteixo que la marca personal no és una cosa que s'hagi de fabricar o construir, això em sembla demencial i alguna cosa a la qual cal combatre.
Una abraçada!