La televisió ens tenia acostumats a talents extrovertits, gent que es mouen bé en entorns d'estrès, amb llums, amb públic, amb els nervis d'un directe.
Taula de continguts
Hi ha líders introvertits?
Sempre havia pensat que el lideratge estava reservat als extrovertits. Va ser el psicòleg i psiquiatre suís Carl Gustav Jung (1875-1961) qui va impulsar les nocions d'extraversió i introversió en les seves teories de la personalitat. Per a Jung, l' extraversió és l' actitud que es caracteritza per concentrar l' interès en un objecte extern. Això suposa que la persona extrovertida està interessada en l'altre a l'hora d'entaular un vincle social i predisposa el seu ànim perquè la relació prosperi. En lloc, la introversió és l'actitud caracteritzada per la concentració de l'interès en els processos interns de l'individu. En altres paraules, l'introvertit prefereix entorns silenciosos, senzills, minimalistes.
Ull, no confondre introvertit amb vergonyós. El vergonyós és aquell que tem constantment els judicis negatius.
Què ha passat des d'aquell famós "els mercats són converses"?
Arran del Manifest Cluetrain de l' 1999 (markets are conversations), Internet va obrir les seves portes a la xarxa col·laborativa, a un entorn que permet que persones i empreses es comuniquin amb fluïdesa i transparència de tu a tu, sense jerarquies.
El blog permet comunicar persona a persona, comentari a comentari.
El web 2.0, aquest moviment, que arrenca amb els fòrums i continua amb els blogs i culmina amb les xarxes socials, afavoreix que persones que abans ni s'havien plantejat posar-se davant una càmera s'atreveixin des de fa un temps a escriure, a llançar consignes, Missatges, alertes. S'atreveixen a “entrar en conversa”. Són els introvertits. El seu medi natural és el blog, el rei de reis dels mitjans socials. També freqüenten algunes xarxes, però no estan gaire còmodes amb Twitter (massa gent). Tampoc estan còmodes presentant el seu missatge en vídeos per Youtube. El blog, en lloc, els permet comunicar persona a persona, comentari a comentari.
Sovint em pregunten sobre la conveniència o no de llançar i mantenir un bloc: sóc un gran partidari d'aquest mitjà digital. Però ho recomano molt especialment a tots els introvertits que tinguin una cosa interessant a dir: es mouran com a peixos a l'aigua.
Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).
Soci de Soymimarca i Integra Personal Branding, Brand Director d' Omnia Branding, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting i Quifer Consultores.
Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.
El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.
6 Reflexions sobre "El personal branding en l'era dels introvertits”
Un interessant punt de vista. De fet, a la 15 anys em van diagnosticar introversió. Llavors existia internet, però no la web 2.0.
He pensat moltes vegades el tema del blog, però m'envaeix el dubte de saber si el que explicaré aquí li interessarà a algú. Amb aquest article em torno a plantejar el tema, sempre hi ha possibilitat d'una sortida exterior i sembla que el blog és una bona via.
És molt interessant la visió que ens ofereixes sob re el bloguer com una “avis introvertida”. M agradria fer un apunt que pot ajudar a altres lectors. Jo sóc un vergonyós nat, i el blog ha estat una eina indispensable per a superar aquesta por al judici dels altres. Animo als vergonyosos a que utilitzin un blog, et relaxa la ment moltíssim. (dispenseu l ortografia, tinc un mòbil que fa figa)
Hola Pau, gràcies per refrendar el concepte que anomenes “avis introvertida”. Crec que a molta gent el blog l'ha anat bé per comunicar-se sense embuts. Gràcies per escriure!
A vegades he pensat que els blocs són per a persones que tenen moltes coses per explicar, amb una basta experiència sigui laboral o vivencial, en el meu cas sóc enginyer, i per la meva professió viu envoltat gairebé tot el temps de temes tècnics i altres, però en veritat vull contar el que faig i altres, però no trobo aquest equilibri d'ensenyar el que faig de comptar-ho, però no caient en un llenguatge molt tècnic o conceptual. Que em pots suggerir.
Hola Alfredo. A qui et dirigeixes? Si et dirigeixes al teu propi col·lectiu, amb afany de millorar la teva marca en el sector, pots emprar un llenguatge tècnic. Si et dirigeixes a clients finals, compradors de serveis d' enginyeria, has d'emprar un llenguatge més obert i comprensible. Gràcies tant per escriure!
Drets» tens dret a accedir, rectificar i suprimir dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional
Informació addicional» podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades personals a la meva pàgina web guillemrecolons.com
Un interessant punt de vista. De fet, a la 15 anys em van diagnosticar introversió. Llavors existia internet, però no la web 2.0.
He pensat moltes vegades el tema del blog, però m'envaeix el dubte de saber si el que explicaré aquí li interessarà a algú. Amb aquest article em torno a plantejar el tema, sempre hi ha possibilitat d'una sortida exterior i sembla que el blog és una bona via.
Hola Marta, estic convençuda que ets bona en alguna cosa, molt bona. Doncs es tracta de demostrar-ho, i el blog és una excel·lent plataforma.
Gràcies per escriure!
És molt interessant la visió que ens ofereixes sob re el bloguer com una “avis introvertida”. M agradria fer un apunt que pot ajudar a altres lectors. Jo sóc un vergonyós nat, i el blog ha estat una eina indispensable per a superar aquesta por al judici dels altres. Animo als vergonyosos a que utilitzin un blog, et relaxa la ment moltíssim. (dispenseu l ortografia, tinc un mòbil que fa figa)
Hola Pau, gràcies per refrendar el concepte que anomenes “avis introvertida”. Crec que a molta gent el blog l'ha anat bé per comunicar-se sense embuts. Gràcies per escriure!
A vegades he pensat que els blocs són per a persones que tenen moltes coses per explicar, amb una basta experiència sigui laboral o vivencial, en el meu cas sóc enginyer, i per la meva professió viu envoltat gairebé tot el temps de temes tècnics i altres, però en veritat vull contar el que faig i altres, però no trobo aquest equilibri d'ensenyar el que faig de comptar-ho, però no caient en un llenguatge molt tècnic o conceptual. Que em pots suggerir.
Hola Alfredo. A qui et dirigeixes? Si et dirigeixes al teu propi col·lectiu, amb afany de millorar la teva marca en el sector, pots emprar un llenguatge tècnic. Si et dirigeixes a clients finals, compradors de serveis d' enginyeria, has d'emprar un llenguatge més obert i comprensible. Gràcies tant per escriure!