L'últim Baròmetre de confiança d'Edelman presentat fa pocs dies marca un lleuger repunt de la confiança a nivell global. Espanya és un dels països que queda fora d'aquesta recuperació. L'informe global no apunta les raons concretes del retrocés a Espanya de 47% en 2018 A 40% de confiança en 2019, que cadascú tregui les seves conclusions
Trust at Work, el titular d'aquesta darrera edició
Curiosament una de les àrees on la recuperació es fa més evident és la laboral. Confiança en el treball. També les ONG surten ben parades. En lloc, confiança en els governs i en els mitjans segueix sense obtenir l'aprovat (tot i que milloren lleugerament).
La síndrome "no n'hi havia per a tant"
Des de la mirada europea, estranya que els EUA. UU recuperin confiança del 43% en 2018 a un 49% en 2019 (fregant l'aprovat). Sembla que l'efecte explosiu Donald Trump s'ha atenuat. Potser no n'hi havia per a tant.
Els únics governs aprovats pels seus ciutadans (més que 60%) continuen sent Xina, Indonèsia, Índia, i els Emirats Àrabs Units, als que s' afegeix en l' edició 2019 Singapur.
Per la cua, els governs del Japó i Russia continuen sent els pitjor valorats en confiança pels seus pobles.
El públic informat segueix confiant més
Es manté el "Bretxa" de valoració de confiança entre públic informat i públic general. La distància entre uns i altres és rècord: 16 Punts. L'informat confia globalment 65% i el general 49%.
La qüestió és que des de l'existència del baròmetre Edelman Trust, el públic informat sempre ha estat més confiat que el general. Té sentit que si s'apunten llunyans símptomes de recuperació de confiança, els informats siguin més optimistes, ja que disposaran abans de les dades. Però encara que sigui al contrari (no recuperació de confiança), l'optimisme es manté en aquest grup. Estrany, ¿no creus? Sembla que la informació és poder, i també confiança.
Els Homes confien més que les Dones
Es manté aquesta tendència, però la distància augmenta en el cas de les empreses, Amb 8 punts de diferència.
Com a repunt de recuperació de confiança, les empreses són l'únic col·lectiu que aprova, almenys per als homes. No són males notícies, i la tendència a l'augment es mantingui.
La por a perdre la feina segueix present
Aquesta por es tradueix en tres fronts:
- A no disposar de la suficient formació i competències com per accedir a una ocupació ben remunerada. Així ho veuen una 59% dels treballadors, Un 63% en cas de multinacionals.
- A la automatització de processos i altres innovacions. Un 55% i 60% Respectivament.
- Als conflictes internacionals sobre les polítiques comercials i les tarifes que perjudiquen l' empresa. Un 57 i 64% Respectivament.
Diuen que el pessimista és un optimista ben informat
Aquesta frase, que escolto fa anys, encaixa amb una altra tendència del baròmetre, i va contra la recuperació de la confiança, almenys a llarg termini.
Els països que pertanyen al bloc "món desenvolupat" tenen pitjor visió de futur que la resta, especialment entre el públic informat. Es tracta del Japó, França, Alemanya, Regne Unit, Holanda, Austràlia, Canadà, Itàlia, Hong Kong, Rússia, Corea del Sud, Espanya, Irlanda i EE. UU.
Els ciutadans d'aquests països estan convençuts que ells i les seves famílies viuran pitjor dins de cinc anys.
Creix significativament l'interès per estar informat
En plena era de notícies falses, sembla que augmenta el nostre interès per conèixer la veritat. Això es tradueix en un creixement del 22% en públic compromès per les notícies. A l'altra banda, el grup de "pastes" cau d'un 49% a un 28%. Ens estem convertint en més preocupats pel que passa?
Aquesta dada s'acusa més en dones que en homes, el que indica que aquest major interès per la informació es tradueix en una major desconfiança per part de les dones.
A nivell global, el món confia gairebé per igual en la informació que apareix en cercadors com Google que en mitjans tradicionals. A Europa i EUA. UU, els mitjans tradicionals lideren la confiança. Pel que fa a xarxes socials, continuen sent la font menys confiable d'informació, i aquí tenen molt a veure les notícies falses.
Volem que els grans directius liderin el canvi
Un 76% de ciutadans creu que els CEO han de prendre la iniciativa en el canvi en lloc d'esperar que el govern ho imposi.
A més, l' empresa en què treballem ofereix una relació de major confiança que els altres Stakeholder com ONG's, altres empreses, govern i mitjans.
Els empleats esperen un canvi social real, i són cada vegada més font de confiança
Un signe de bona salut és la recuperació de la confiança entre empleats i els seus ocupadors. Però potser la dada més significativa de l'Edelman Trust 2019 és el millora de confiança que aporten perfils tècnics i empleats.
Vaig desenvolupar més el contingut d'aquest gràfic en les pròximes setmanes. Naturalment, obre grans oportunitats per al Employee Advocacy, programes d' impuls de ambaixadors de marca interns.
Destaco que els CEO es comencen a acostar a l'aprovat, una bona notícia, que els empleats augmenten significativament en confiança (6 Punts) i que l'expert tècnic es manté com el màxim exponent de confiança en la veu corporativa.
Fora de l' àmbit de l' empresa, les persones com nosaltres lideren la pujada de confiança amb +7 Punts, el que indica la importància creixent de micro-Influencers i experiència d' usuari compartida (Ux).
Un 78% d' enquestats està d' acord que la forma en què una empresa tracta els seus empleats és un dels millors indicadors de confiança.
Un 67% està d' acord amb aquesta afirmació: una bona comunicació de marca o producte poden portar-me a provar-ho, però si no confio en l'empresa que el proporciona deixaré d'adquirir-lo.
Descàrgate el PDF amb el Global Report del baròmetre Edelman Trust 2019.
Happy Week!
Esdeveniments
Ja pots adquirir l'entrada per al TEDxEixample 2019, “the big one”. Et recordo que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona el divendres 22 Març, de l' 16 a 22h. L' elenc de Parlants és del millor que s'ha vist en un TEDx:
- Anna Gener, Presidenta i CEO a Savills Aguirre Newman
- Toni Segarra, un senyor que escriu anuncis
- Víctor Amela, periodista i novel·lista
- Jordi Hereu, ex-alcade de Barcelona i soci consultor en planificació i gestió de projectes urbans
- Víctor Parrado, ex-comercial i advocat que ara comparteix alegria als escenaris
- Mar Santamaria, Arquitecta i urbanista
- Daria Shornikova, directora de projectes a Imagine CC
- Paula Fernández-Ochoa, experta en màrqueting jurídic & personal branding en entorns d'alt rendiment.
- Sergio Ayala, empresari i conferenciant llicenciat en Dret i en Magisteri
No et sembla un cartellàs? Doncs anímate i dona-li al botó vermell. És una oportunitat única!
Subscriu-te al blog
A més de rebre cada mes les novetats en el teu email, prendre el llibre electrònic de forma gratuïta:
El millor de 2022 i tendències 2023 en Personal Branding
per Guillem Recolons
Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).
Soci de Soymimarca i Integra Personal Branding, Brand Director d' Omnia Branding, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting i Quifer Consultores.
Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.
El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.
“La informació és poder, i també confiança”. Em va cridar l'atenció l'afegit, acostumats com estem de quedar-nos només amb la primera part. Perquè, els més ben informats, han cribrat/filtrat l'excés d'info i això genera confiança en les dades que manegen? Perquè permet prendre millors decisions? Ambdues hipòtesis? Segur hi haurà més raons, però aquestes em semblen evidents. El sorprenent és no haver reflexionat més sobre això…
Gràcies alot, Guillem, pel resum i conclusions. Estaré atenta a la pròxima anàlisi: aquesta segona part que prometeu. ;)